viernes, 27 de febrero de 2009

NOTAS DE LATÍN 1º BACHILLERATO

Minerva:4'5
Dafne:6'85
Aemilia:4'45
Filoctetes:6'4
Kratos:5'1
Hera:5'9
Syra:5'75
Eris:5'5
Medus:2'8
Lotófago:8'2

jueves, 26 de febrero de 2009

TEMAS DE LITERATURA LATÍN 2º BACHILLERATO

En Box os dejo los temas de literatura tal como he dicho esta mañana. Por cierto,todavía no he visto que ninguna haya contestado a Fierabrás.¡Animo chicas!ya sabéis que he dado la cara por vosotras.

miércoles, 25 de febrero de 2009

L´AROMA DE GRECS I ROMANS

Una aroma ens pot fer sentir moltes coses. L´associem a una persona que coneixem, a una època de la nostra vida, a un lloc, a un moment que se´ns ha quedat en la memòria... si parlem de perfums, avui dia tenim al nostre abast una gran quantitat de productes cosmètics (més artificials que altra cosa). Però, què utilitzaven els grecs i els romans en una època en què no existia Jean Paul Gaultier ni Cacharel???
Ja en la cultura Mesopotàmica es troben, en les tauletes d´argila que utilitzaven per a escriure, receptes per a elaborar perfums. També sabem que en Egipte els temples es perfumaven amb encens, i les dones es posaven baix de les perruques que portaven uns cons perfumats (fets amb greix i essències), que amb la calor s´anaven fonent i alliberant l´aroma.
Els grecs començaren important els coneixements de perfumeria des de Creta i les seues colònies, i van anar aprenent, alhora que comerciaven sobretot amb Aràbia i Egipte, d´on obtenien encens per als temples, espècies i resines oloroses. Però major aportació que açò foren els recipients que utilitzaren per guardar els perfums: capsetes (per a ungüents, quan la substància era més cremosa) i flascons (per a les substàncies olioses), que han aplegat fins a nosaltres, com les que teniu a les imatges. Els més menuts medien entre 8 i 10 centímetres, però també hi havia d´altres més grans, utilitzats per guardar els olis de fer massatges i per a ofrenes funeràries, que havien de contenir més quantitat.
Quan Roma entrà en contacte amb el món grec a través de les colònies gregues del sud d´Itàlia, el consum d´aquestos productes s´expandí: utilitzaven els perfums per a les cerimònies religioses, per als events socials, i per supost, per a l´endreç diari. Per tal d´ obtindre l´unguentum, es feia servir com hem dit una base de greix animal; si en canvi agafaven una base líquida, com l´oli d´oliva o d´ametla, aleshores s´obtenia el balsamum, encara que els recipients romans per guardar-los s´anomenaven, genèricament, unguentarium. A aquestes bases se´ls afegien essències picades en un morter o escalfades amb oli, que podien ser de flors (rosa, narcís), espècies (canella, safrà, menta) o resines (ambre, mirra).
Una tercera forma de realitzar-los era amb talc, i s´obtenia una mena de polseta olorosa que amb l´ajuda de plomes d´au s´aplicava pel cos i per la cara.

Alguns relats mitològics grecs conten que els déus, les nimfes i altres personatges foren creadors dels perfums. Per exemple, aquell que conta que la rosa en un principi era blanca i inodora, fins que Venus es clavà una espina i amb la seua sang la va tornar roja, i que quan Eros la veié, la va besar i des d´aquell moment les roses tenen l´olor que ara coneixem; o el relat d´Esmirna (amb diverses versions), que s´enamorà de son pare i el va seduir. De l´incest va nàixer Adonis, i Esmirna fou castigada i convertida en arbre, però va plorar tant que els déus tingueren una mica de compassió i la convertiren en l´arbre de la mirra, que plora resines aromàtiques.
Imatges:
1. Alabastron grec d´estil corinti, s. VI aC.
2. Alabastron grec del s.I aC, fet de vidre bufat.
3. Ungüentaria romans, de diferents tamanys i formes, fets de vidre bufat, s I-III dC.

martes, 24 de febrero de 2009

DIGITUS IMPUDICUS

Gracias a mi compañera Empar Cortell,que está en todo,vamos a aprender como llamaban los romanos a los dedos de la mano y porqué.
La semana pasada me trajo un artículo escrito por Quim Monzó titulado Que te den.En él se mencionaba ese gesto tan característico que consiste en levantar la mano con el puño cerrado y girado hacia uno mismo alargando a la vez el dedo corazón.Según recoge Quim Monzó en su artículo en la Roma y en la Grecia clásicas ya era conocido ese gesto y por ello al dedo corazón se le llamaba digitus impudicus y en su origen indicaba la homosexualidad de aquel a quien se dirigía.
Además del digitus impudicus aquí teneis la denominación de los restantes dedos de la mano.En algunos la conservamos en nuestra lengua.Como verás ,Darlen falta el Anulus digitalis,pero ese ya nos lo explicarás tú.

El dedo pulgar era el digitus pollex, del verbo polleo, puedo, soy capaz. Primus pollux vocatus, eo quod inter ceteros polleat virtute et potestate leemos en las Etimologías XI, 70-71 de San Isidoro.
Dedo índice, digitus index, según San Isidoro (op cit) es Secundus index et salutaris seu demonstratorius, quia omne fere salutamus vel ostendimus.
Dedo medio o corazón era digitus medius, semmus, infamis aut impudicus. San Isidoro nos dice: Tertius inpudicus, quod plerumque per eum probri insectatio exprimitur, es decir que era el usado para insultar. También en Marcial VI 70 Ostendit digitum, sed impudicum, Alconti Dasioque Symmachoque."Muestra el dedo con gesto obsceno a Alcón, a Dasio y a Símmaco. Así pues el gesto obsceno de levantar el dedo corazón era ya conocido y usado por griegos y romanos.
El dedo anular Quartus anularis, eo quod in ipso anulus geritur. Idem et medicinalis, quod eo trita collyria a medicis colliguntur. (op.cit) Es decir anular, porque era el dedo en el que se ponían los anillos y medicinal porque con él los médicos mezclaban los ungüentos. Aulus Gellius en Noctes Atticae X, 10 nos explica que en este dedo se ponía el anillo del matrimonio porque"hay un nervio muy fino que parte del anular y llega al corazón. Hemos creído conveniente conceder a este dedo el honor de llevar el anillo, preferentemente sobre los demás , por la estrecha conexión del del lazo que lo une al órgano principal"
Y
el dedo meñique, digitus minimus aut auricularis, según San Isidoro Quintus auricularis, pro eo quod eo aurem scalpimus, porque con él nos rascamos la oreja.

jueves, 19 de febrero de 2009

L´EDUCACIÓ A L´ANTIGUITAT.

A continuació teniu una breu informació sobre quin tipus d´educació rebien els xiquets en l´Antiguitat clàssica. Fixeu-vos en les diferències que comportava el fet de ser xiquet o xiqueta, tant a Grècia com a Roma.


L´EDUCACIÓ A GRÈCIA.


A l´antiga Grècia sorgiren 2 models d´educació diferenciats a causa de les circumstàncies polítiques i històriques. Si bé la ciutat d´Atenes es va obrir al comerç per via marítima i a les influències artístiques i culturals dels pobles amb els quals comerciava, Esparta, pel contrari, va ser una ciutat d´interior, que subsistia mitjançant la invasió de nous territoris i el cultiu de les terres que treballaven els esclaus. Com que també havien de mantindre els territoris conquerits i sufocar les rebel.lions de la gent oprimida, els espartans acabaren per formar part d´una ciutat completament militaritzada i preparada per a la guerra. Esparta va evolucionar pel que fa a tècniques militars, però quedà estancada pel que fa als aspectes culturals.
Ara ens centrarem en com s´educava els xiquets en una pólis com Atenes.
Des que naixien i fins els 7 anys, fills i filles eren criats per la mare i les dides o esclaves de la casa. Al gineceu aprenen a parlar, juguen i escolten relats mitològics.
A partir dels 7 anys, els xiquets comencen l´ensenyament primari, i van a l´escola acompanyats d´un pedagog, que sol ser un esclau. Pel contrari, les xiquetes segueixen a casa, on aprenen a realitzar tasques domèstiques amb la mare, com per exemple filar la llana i elaborar teixits. Píxide grec per a guardar joies, que representa les dones filant la llana al gineceu.
Els tres pilars bàsics de l´educació que reben els nens són la gramàtica, la gimnàstica i la música.
L´ensenyament primari, que va dels 7 als 14 anys, consisteix en unes nocions molt elementals : aprendre a llegir i escriure, i a fer càlculs. El material de què disposava cada nen era una tauleta recoberta de cera, sobre la qual escrivien amb un punxó o estilet. Per a realitzar els càlculs, utilitzaven l´àbac. Jove rentant-se, kylix grec del 500 aC.
La gimnàstica era importantíssima en la vida d´un grec. A la palestra, que era el lloc on s´exercitaven, cada nen havia de dur la seua esponja i el seu flascó d´oli per a untar-se abans de començar. Practicaven diversos esports: lluita, carreres, llançament de disc… Durant els exercicis està present un mestre de gimnàstica, anomenat paidotriba.
La part musical de l´ensenyament consisteix en música instrumental, cant i també dansa. Val a dir que els grecs no utilitzaven partitures, sino que reproduïen les notes musicals d´oïda !
A l´ensenyament secundari, que dura fins els 18 anys, segueixen practicant la gimnàstica i la música, i s´introdueixen algunes nocions de geometria, astronomia…
Dels 18 als 20 anys, els joves de bona família es preparen per a la vida pública, i estudien oratòria i lingüística.
Amb el desenvolupament de la democràcia, tots aquells que volien dedicar-se a la política, havien d´iniciar-se en l´art de la persuassió i de parlar bé en públic. Així aparegueren els sofistes, que ensenyaven oratòria i cobraven per les seues classes.
Escenes de la palestra, kylix grec del 460 aC.
A Esparta, com havem vist abans, la vida era completament diferent. Ja només nàixer, l´infant espartà era mostrat a un consell d´ancians que decidien si reunia les característiques necessàries per aplegar a ser un bon soldat. Si el xiquet era deforme o de constitució dèbil, era sacrificat.
Fins els 7 anys, la mare tenia cura dels infants, però a partir d´aquesta edat, tots els xiquets passaven a ser propietat de l´estat, que els reclutava en campaments militars i s´ocupava d´entrenar-los per a la guerra. Els nens suportaven unes proves físiques molt dures, caminaven descalçats, se´ls rapava el cap i rebien l´aliment just. Els excessos no estaven permesos, i només rebien unes nocions bàsiques de lectura i escriptura. La major part de la formació consistia en exercicis físics i perfeccionament de tàctiques militars.
Si bé hem vist que a Grècia les dones vivien tancades al gineceu, a Esparta la situació també era ben diferent. Com que els homes, malgrat tenir la seua família, sempre estaven al servei de l´estat, les dones espartanes gaudien d´una major llibertat. Elles també exercitaven el seu cos, però l´única finalitat era que foren dones fortes i robustes, perquè es creia que així proporcionava uns fills sans i forts a l´estat.

- La pederàstia: iniciació a la vida adulta

Durant la instrucció dels joves, la pederàstia ocupava un lloc destacat, però cal remarcar que aquest fet no era de cap manera el que nosaltres entenem avui: la societat grega considerà com a forma més característica i més noble de l´amor, la relació passional entre homes, com un reflex de la companyonia guerrera. Encara que sí que tenia un component sexual clar, es tractava d´una activitat educadora. La parella arquetipus era un baró adult i un adolescent. Sobre l´adult, aquest mètode provoca un sentiment d´orgull i noblesa, ja que se sent admirat per jove; sobre el jove, provoca una necessitat d´aplegar a la perfecció i a la virtut, prenent com a model l´home madur.
Com que es tractava d´una societat guerrera, on les dones quedaven excloses, els homes sentien la necessitat de realitzar les seues tendències per tal de sentir-se més nobles. A més a més, la família no era el marc ideal per a una educació completa: la dona jugava un paper insignificant, i el pare es dedicava a la vida pública (en el cas d´Atenes) o a la guerra (en el cas d´Esparta). Per tant, l ´adolescent reb una formació i uns valors per part del seu amant i durant la vida en comú amb ell (durant els entrenaments, als simposis, en les reunions etcètera). Després, aquesta relació acabava i cadascú seguia amb la seua vida.




L´EDUCACIÓ A ROMA.



Fins el segle II a.C, l´educació dels nens es basava en el mos maiorum, que aprenien directament dels pares. Consistia a ensenyar a respectar i practicar els costums dels avantpassats: veneració als déus, obediència als pares, dedicació al treball del camp… també amb el pare aprenien a llegir i a escriure. El pare assumia les funcions d´educador, i els nens l´acompanyaven a totes les activitats. Roma era, en definitiva, un poble de camperols, vinculats a la terra, i les virtuts essencials d´un romà consistien en l´austeritat i la moderació. A partir dels 17 anys, ingressaven a l´exèrcit.

- La influència grega

A partir del segle II a.C, degut al contacte amb Grècia i a l´aplegada a Roma de mestres grecs, la ciutat reb les seues influències, fins a tal punt que Roma es converteix en una ciutat bilingüe, i els joves de famílies riques marxen a les ciutats gregues, on aprenen a les millors escoles de retòrica.
Al nivell primari xiquets i xiquetes, acompanyats pel pedagog, van a l´escola del ludi magister (o reben classes particulars) i aprenen a llegir i escriure. Els primers exercicis de memorització es basen en la llei de les dotze taules.
Al nivell secundari (de 12 a 16 anys) només acudeixen els xiquets, i es dediquen a estudiar història, mètrica, poesia, a la lectura de clàssics i anàlisis de textos. El mestre que imparteix aquestes classes s`anomena grammaticus.
El nivell superior (de 17 a 20 anys) és només per als alumnes que aspiren al cursus honorum o carrera política. Com que van a dedicar-se a la vida pública, aprenen a elaborar discursos, a parlar amb eloqüència i a controlar totes les fòrmules de la retòrica. La persona que imparteix aquestes classes s´anomena rhetor. Aquest mestre de retòrica ocupa un lloc més elevat en la escala jeràrquica, i per tant l´Estat li propocionava unes sales millor disposades i amb més comoditats que les del ludi magister o el grammaticus, que moltes voltes s´havien de comformar amb les tabernae o els pòrtics del fòrum.
Imatge: relleu d´un sepulcre del s IV. Mestre impartint classe.

martes, 17 de febrero de 2009

CARNAVAL,QUERIDOS LOTÓFAGOS


Los distintos nombres que se le dan al Carnaval tienen un origen latino. Todos tienen en común el hecho de que los Carnavales son una fiesta que precede al tiempo de Cuaresma en el que no se puede comer carne.

Carnestolendas/Carnestoltes
Tomado por abreviación de la frase latina dominica ante carnes tollendas (domingo antes de quitar la carne).

Carnaval

Del italiano carnevale, y éste del antiguo carnelevare, compuesto de carne y levare por ser el comienzo del ayuno de la Cuaresma. También se habla de la pseudoetimología latina carne vale "adiós, carne".
Fiestas romanas relacionadas con el carnaval:
En Roma había algunas fiestas con algunos ritos o prácticas que se relacionan en cierto modo con nuestros carnavales actuales.

a) Mamuralia
b) Lupercales
c) Saturnales

Buscar información sobre cada una de estas fiestas:en qué consistían,cuándo se celebraban y en qué aspectos podemos relacionarlas con el carnaval actual.

Os dejo el siguiente enlace,en él encontrareis información de todo esto y algunos textos de apoyo,también hay algunas actividades que podéis hacer.Enviarme las respuestas al correo o presentarme el trabajo en folios en clase.Tendrá nota.



La imagen es:L'hiver ou les Saturnales de Antoine-FranÇois Callet y está en el Louvre,París.

sábado, 14 de febrero de 2009

SAN VALENTÍN

Hoy 14 de Febrero se celebra el día de los enamorados.Actualmente se ha convertido en un reclamo más de los centros comerciales,restaurantes y negocios para hacer caja.Pero¿Cual es el origen de esta fiesta?¿La ha inventado el corte inglés?
Si,habéis acertado también tiene su origen en Roma.
La historia de San Valentín tiene su origen en la Roma del siglo III, época en la que el cristianismo era perseguido. En este periodo también se prohibía el matrimonio entre los soldados ya que se creía que los hombres solteros rendían más en el campo de batalla que los hombres casados porque no estaban emocionalmente ligados a sus familias.
Es en estas circunstancias es cuando surge la figura de San Valentín, un sacerdote cristiano que ante tal injusticia decide casar a las parejas bajo el ritual cristiano a escondidas de los ojos romanos.
Valentín adquiere por proteger a los enamorados y auspiciar bodas secretas gran prestigio en toda la ciudad y es llamado por el emperador Claudio II para conocerle. El sacerdote aprovecha aquella visita para hacer propaganda de la religión cristiana y convencer al emperador para que siga los pasos de Jesús. Aunque en un principio Claudio II se sintió atraído por aquella religión que los mismos romanos perseguían, los soldados y el propio Gobernador de Roma le obligaron a desistir y organizaron una campaña en contra de Valentín. El emperador romano cambió de opinión y ordenó al gobernador de Roma que procesara al sacerdote.
La misión de condenar al sacerdote la tuvo que llevar acabo el lugarteniente, Asterius. Éste, cuando estuvo delante del sacerdote, se burló de la religión cristiana y quiso poner a prueba a Valentín. Le preguntó si sería capaz de devolver la vista a una de sus hijas que era ciega de nacimiento. El sacerdote aceptó y en nombre del Señor obró el milagro. El lugarteniente y toda su familia se convirtieron al cristianismo pero no pudieron librar a Valentín de su martirio. San Valentín fue ejecutado un 14 de febrero.

Aquí os dejo un video de Franco Battiato ''Sentimiento nuevo'',un canto a Eros lleno de referentes.¿Quien será el primero en descubrirlos?

viernes, 13 de febrero de 2009

FELIX DIES NATALIS,CINESIAS DE LEONIDAS


Una mensajera del Olimpo me ha recordado que hoy es el cumpleaños de nuestro Cinesias o sea de Marc.Aquí le dejo esta foto que le traerá buenos recuerdos.Espero que pase un buen día con sus amigos y familiares y que no se desanime aunque el profe de Griego no sea tan divertido como yo.

martes, 10 de febrero de 2009

HORACIS VERSUS CURIACIS

Una de les llegendes que ens ha aplegat dels primers temps de Roma, narrada per Titus Livi (historiador romà), ha sigut la dels Horacis i els Curiacis. Com sabeu, el període monàrquic de Roma (753-509 aC) va tindre un seguit de reis, caracteritzats per la tradició amb diverses particularitats. Un d´ells, Tul.lus Hostili, del qual es diu que fou un rei bel.licós, va dur Roma a un enfrontament contra la població d´Alba Longa. Aquest enfrontament, que podia acabar en una autèntica destrossa, quedà reduït a una solució especial: tres germans romans, els Horacis, i tres germans albans, els Curiacis, s´enfrontarien en nom dels seus pobles, depenent d´ells la victòria d´uns o altres.
El combat es desenvolupà en presència d´ambdós exèrcits. Al primer xoc entre els combatents, dos germans Horacis resultaren morts, i els tres Curiacis, ferits. En aquesta situació podríem pensar que ja no hi havia res a fer, però l´Horaci supervivent s´allunyà corrent per separar els seus enemics, i aconseguir així véncer-los un per un. Finalment, Roma triomfà sobre Alba Longa.
L´Horaci tornà amb les despulles dels adversaris, esperant el reconeixement de tots, però la seua germana, que estava promesa a un dels Curiacis, començà a plorar i a lamentar-se. L´Horaci, irritat per la seua actitud, la va matar, declarant que qualsevol romà que plorara un enemic mereixia la mort. Aquest fet tan horrible havia de ser condemnat, però es diu que finalment el pare intercedí per ell i aconseguí la seua absolució.

Imatge: El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David, 1784. Els tres germans fan el jurament davant son pare. A la dreta, dones i germanes es lamenten de la decisió.

lunes, 9 de febrero de 2009

ÍTACA

Bueno chicos no ha podido ser,hemos estado hasta el final en los primeros puestos pero seguro que Posidón celoso de nuestra sabiduría ordenó a Eolo que desatara los vientos y desviarán nuestra nave del camino del éxito.
Lo que nunca podrán hacer es desviarnos de nuestro camino hacía Ítaca.Os dejo aquí un bonito vídeo en el que aparece el poema de K.Kavafis ''Ítaca''.Las imágenes pertenecen a la costa de Almeria(que para mí tiene un significado especial)y a Ítaca y la música que se escucha es La balada de Ifigenia de Haris Alexiou(en griego).
Espero que lo leáis con atención y comprendáis el verdadero significado de Ítaca,solo si es así entenderéis que esta vez también hemos ganado.
Por cierto el poema está en la pared del aula¿Alguien se ha fijado?

viernes, 6 de febrero de 2009

ODISSEA AL PERE D' ESPLUGUES


Aquesta setmana ha sigut frenètica i emocionant... almenys això pensem les professores! Però creguem que ha valgut la pena aquesta Odissea particular que tots hem viscut com si fórem l'heroi protagonista. Als corredors es notava l' expectació (no només per les preguntes, sinó perquè també la nostra aventura ha consistit en buscar ordinadors disponibles) i ens alegra que els alumnes hagen participat i s´hagen implicat com ho han fet, duent els seus portàtils i corrent amunt i avall, i també que els profes ens hagen deixat els seus despatxos/ordinadors/aules. GRÀCIES A TOTS!

jueves, 5 de febrero de 2009

NOTAS DE GRIEGO

Hola chicas,espero que lo hayáis pasado bien en la excursión.Aquí están las notas de griego.Esta mañana no ha podido ser.Ya sabéis que estamos embarcadas en la Odisea y eso nos ha dado mucho trabajo.Bueno , aunque un poco más tarde, aquí están las notas:

Mirrina:8'3
Lampitó:7'4
Deyanira:7'9
Cariátide:9'25
Espartana:8'55
Baebia:8'2
Ilitia:7'45
Ariadna:5'4
Lisístrata:6'8

lunes, 2 de febrero de 2009

Miguel Ferri, açò és per a tu.


Χρόνια πολλά Miguel!
Així t'ho desitjaríem si parlàrem grec modern!
(La frase vol dir més o menys molts anys).

FELIX DIES NATALIS,MIGUEL

Miguel,siempre tan discreto ,no quería que nos enteráramos de que hoy era su cumpleaños,pero una enviada de Hermes-el mensajero de los dioses-me lo ha recordado.
Espero que haya pasado un buen día y para que acabe de pasarlo bien,aquí le dejo un regalo:un vídeo de nuestra familia romana.Espero que le guste.

CICERÓN


Alexandru ha sido el primero en enviar la traducción del texto que aparece en la portada del disco de Extremoduro.Su rápida respuesta, tal como he dicho en clase, tendrá recompensa.Acompaña la traducción con algunos datos de su biografía.

Aquí tenéis:

La Ley Innata

Así pues, jueces, existe, una ley no escrita, sino innata, la cual no hemos aprendido, heredado, leído, y que de la naturaleza hemos tomado, extraído,exprimido,para la que no hemos sido educados,sino hechos, y para la que no hemos sido instruidos, sino impregnados.

Marco Tulio Cicerón

(Arpino,3 de enero del 106 a. C.-Formia,7 de diciembre del 43a.C.) fue un jurista, político, filósofo, escritor y orador romano. Es considerado uno de los más grandes retóricos y estilistas de la prosa en latín de la República romana.
Conocemos la vida de Cicerón, entre otros, gracias a la biografía que de él escribió Plutarco, a su abundante epistolario, que se ha conservado, y al celo de los humanistas del siglo XV y XVI que copiaron los raros manuscritos de sus discursos y otras obras.

El apodo "Ciceron" parece que deriva de 'cicer', garbanzo; según unos por dedicarse su familia (la familia Tulia de Arpino) al cultivo del garbanzo; según otros por tener un antepasado con una verruga en la nariz como un garbanzo.

Por cierto aún falta que me digáis a qué obra de Cicerón pertenece este fragmento.